No a l’autovia CV-50 · La Ribera

El col·lectiu l’Ullal ens solidaritzem amb la gent de TOTS els pobles afectats i ens prestem a donar suport en la mesura que puguem per tal d’evitar la construcció d’aquesta autovia. A continuació transcrivim el manifest de la plataforma Salvem Albalat, el que no vol dir que excloem la resta de pobles afectats:

NOSALTRES, ALBALATENQUES I ALBALATENCS, que desitgem la conservació, protecció i explotació racional dels espais agrícoles valencians i, en concret de La Ribera com a conjunt cultural, ecològic i paisatgístic del nostre poble, MANIFESTEM:

1. El nostre poble constitueix una excel·lent mostra de la cultura agrària de les societats mediterrànies al llarg dels segles, i un patrimoni que ha de ser protegit amb la màxima urgència. En ella, la integració entre el ser humà i el medi natural ha determinat un paisatge i una cultura singulars. Un territori que, constitueix el suport físic de les activitats agràries i d’interrelació entre habitants i municipis veïns. Tenim la gran sort de viure en un poble no massificat, tranquil i amb una vida rural significativa. El terme d’Albalat ha constituït la font imprescindible d’aliments dels seus habitants, i a hores d’ara té i pot tenir una importància decisiva per a la seua salut i la seua economia.

2. En conseqüència, ens oposem a l’actual ocupació del territori del nostre poble i del nostre terme, que implica la destrucció del seu ecosistema, així com de l’estil de vida agrícola dels albalatencs i albalatenques.

Es tracta d’un procés d’ocupació desmesurat, irracional, agressiu contra la salut, el medi ambient i l’economia que, com a la resta del territori valencià, es fa sense comptar amb l’opinió de la ciutadania. Així és, la Participació Publica que s’ha dut a terme ha sigut silenciosa i per la porta del darrere. S’ha fet a través d’Internet, sabent que aquest recurs no està a l’abast de tots. El període de participació va durar 37 dies (des del 09/03/09 fins al 14/04/09), i la majoria d’habitants del poble no era ni tan sols sabedora de que es pretenia fer passar una autovia pel terme. Per als que hem tingut l’oportunitat d’estudiar amb deteniment el procés de Participació Pública, ja fora del termini, ens hem donat compte de l’ambigüitat i poca precisió de les qüestions que es plantegen, donant peu a interpretacions errònies, que indubtablement afavoreixen les pretensions dels impulsors del projecte.

Ens manifestem contraris al Projecte d’Autovia CV-50 tram: L’Alcúdia (A7) – Sueca (N-332) que, a diferència del que es diu oficialment, dividiria el poble amb una barrera de vies ràpides que portarien més trànsit a les poblacions i arrasarien grans extensions de terrenys productius. Es tractaria d’una via que no serviria en absolut al poble, ja que per a traslladar-nos 13 quilòmetres fins a L’Alcúdia només hem d’emprar uns 20 minuts, i no diguem per a traslladar-nos poc més de 7 quilòmetres fins a Sueca, en 10 minuts ens sobra.

El projecte duu de manera intrínseca una manca absoluta de coneixements sobre l’ecosistema local, el seu equilibri i les seues espècies, moltes d’elles protegides i en perill d’extinció, i desembocant en l’esterilització de la terra.

Cal conservar i dignificar la vida dels nostres aqüífers i aigües subterrànies tan característiques del nostre terme, tan necessàries per a la vida, i que el projecte d’autovia no respecta amb el soterrament de trams de séquies i canalitzacions. El terme quedaria partit en dos ignorant per complet els espais de vida i cria de la fauna. La pol·lució, i la contaminació lumínica i sonora són factors clau en el precari desenvolupament de la vida, i alteren negativament el cicle biològic de la flora i fauna.

Aquest pla arrasa amb les terres de llauradors als que ja els costa enormement viure de l’agricultura. És sense dubte un altre pas enrere en la promoció i protecció de l’agricultura valenciana. La destrucció de casetes que s’empren de segona vivenda per la seua qualitat ecològica i benestar sostenible, i l’expropiació de camps, no fan més que obligar als llauradors i llauradores a prendre altres vies per a subsistir, i abandonar estils de vida rurals. I en els temps que corren és increïblement complicat i a més extremadament injust.

3. Farts de les decisions que els polítics diuen fer en nom del poble, recuperem la iniciativa popular per tal de revertir aquesta tendència destructiva:

-Volem un pla de mobilitat comarcal a partir de les vies de comunicació actualment existents, que respecte els espais cultivats, evite l’augment del trànsit urbà, potencie el transport públic, i facilite i protegisca els desplaçaments a peu i en bicicleta.

-Volem també un pla d’ordenació del territori elaborat amb la participació ciutadana interessada, oberta i transparent.

-Estimem la nostra terra, el nostre poble, i desitgem la seua protecció efectiva com a espai cultivat, paisatgístic i bé cultural.

-Volem la dignificació i la promoció de l’economia agrària d’Albalat, amb mesures efectives de modernització compatibles amb el medi ambient lliures de corrupció, i mesures de promoció del consum local.

-Per tot això diem NO a la destrucció del nostre paisatge, dels nostres camps, de la fauna i flora de les nostres terres, les terres de tots. No a la destrucció del nostre estil de vida local.

-DIEM NO A L’AUTOVIA.

Prou de barbàrie, no més corregudes de bous

Les corregudes de bous, així com la resta d’espectacles que utilitzen animals per a diversió d’algunes persones, concentren des d’un punt de vista psicològic i sociològic, una sèrie de valors que cal que qüestionem totes les persones que aspirem a un mon de llibertat, equitat i respecte vers tots els éssers vius.

L’especisme, el sadisme i el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, la violència contra qui no es pot defensar… són tots valors implícits i explícits en l’anomenada “festa nacional” espanyola. Aquests valors es promocionen deliberadament amb sucoses subvencions públiques, perquè, a més a més de promocionar circ al poble, desenvolupen en l’ànim dels espectadors, totes aquelles tendències autoritàries que tant i tant afavoreixen als qui controlen el poder polític.

La lluita contra la salvatjada que representen les corregudes no és sols un problema ètic individual, ni tampoc un problema que afecte només les organitzacions de caire animalista, doncs el fet que siga utilitzat interessadament per qui ostenta el poder, el converteix en un problema públic, és a dir, polític. Aquesta vessant social del problema exigeix de les persones i de les organitzacions que ostenten qualsevol mena de representació popular, un posicionament públic que les allunye del silenci còmplice.

Salvem La Font Roja – Hotel fora del Parc

L’assemblea de la campanya “La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural” durà a terme, el proper dijous dia 16 de juliol, a Alcoi, una acció de denúncia contra la construcció de l’hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d’Alcoi i la Diputació d’Alacant.

La moguda consistirà en la formació d’un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d’estar en la plaça d’Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l’acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu (fontrojadetots@gmail.com) amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.

Joaquín Garcés ja està al carrer!!!

Segons un comunicat de la CNA (Creu Negra Anarquista), publicat el dia 2 de juliol de 2009, Joaquín Garcés ja està al carrer, el dia anterior (1 de juliol), el jutge Bermúdez li va concedir la libertat immediata.

Mentre era traslladat sense avís cap a Valdemoro, li ha arribat la resposta del recurs interposat pel seu advocat i ha estat posat en llibertat. En aquests moments es troba en algun lloc de Madrid, i els companys d’aquells llocs, s’han desplaçat a cercar-lo.

Per tant, la convocatòria de la marxa a la presó de Castelló del dissabte dia 4 de juliol, ha quedat anul·lada per causa major: la celebració de la llibertat del nostre company Joaquín Garcés.

La lluita contínua perquè encara queden molts companys a la presó, però açò ens ha d’omplir d’il·lusió, pel compromís per la llibertat i contra les institucions totals de control.

Fins que tots/es siguem lliures!!!

Solidaritat amb el pres anarquista Joaquín Garcés

El proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.

Crida internacional en solidaritat per la llibertat de Joaquín Garcés i contra la persecució de les idees per part dels Estats. Joaquín Garcés Villacampa, és un company anarquista que actualment es troba pres en el centre penitenciari de Castelló. Va entrar a la presó, arran de la seua detenció per diverses accions d’expropiació per a donar suport a les lluites i organitzacions revolucionàries de finals dels anys 70 i va ser condemnat a 35 anys i sis mesos de presó, pena que va començar a extingir a mitjan 1980. En 1999, arran de la lluita col·lectiva contra el FIES (Fitxers Interns d’Especial Seguiment), Joaquín va participar activament i va portar a terme diferents dejunis i vagues de fam pels quatre punts de reivindicació col·lectiva, conforme al que estipulava la llei:

1. La fi de les tortures, el tancament dels departaments FIES.
2. El cessament de la dispersió.
3. La llibertat per a les persones amb malalties incurables i terminals.
4. La llibertat per a les persones que hagen complit més de 20 anys de condemna.

A aquests punts, a més de les seues reivindicacions personals, afegia totes les propostes de solidaritat revolucionària. Joaquín estava convençut que ja es trobava en fase d’obtenció de permisos de la seua condemna i no obstant això li negaven tota possibilitat. Després de diferents protestes i recursos, va aconseguir que li concediren algun permís d’eixida, i va aprofitar aquesta situació per a trencar i no regressar a la presó, al maig del 2003. La següent ocasió en la qual es va tenir coneixement de Joaquín, va ser arran de la detenció per la Guàrdia Civil, de cinc companys i una companya a Barcelona, al setembre del 2003, per diferents accions en solidaritat amb diferents lluites polític-socials. A totes les persones detingudes, inclòs el company que va quedar en llibertat amb càrrecs, se’ls va aplicar la llei anti-terrorista i van ser duts a l’Audiència Nacional, on, primer el jutge Garzón, van intentar condemnar-los com banda armada terrorista. Al final, el cas va ser instruït pel jutge Bermúdez, el jutge estrella del 11 M, i no va poder encausar-los com organització armada, encara que els va imputar amb les acusacions d’atacs de terrorisme urbà, incendis, estralls, danys contra oficines bancàries, estacions elèctriques, concessionaris d’automòbils… i una acció contra l’ambaixada de Grècia, en solidaritat amb els empresonats de Salónika. Per tots aquests càrrecs, Joaquín va ser condemnat a 7 anys i mig de presó. Estant complint aquesta última condemna en la presó de Castelló, a l’octubre del 2003, el seu advocat es va adonar d’una irregularitat en la seua anterior condemna. Va trobar que en l’any 1992, l’Audiència Provincial de Saragossa, va dictar un acte d’acumulació de condemnes que limitaven el seu compliment fins al 19 de Juliol del 1997. Aquesta situació es va ocultar i Joaquín, que en aqueixos moments es trobava a Jaén II, va seguir a la presó durant 5 anys més, fins al seu trencament en el 2003.

Aquesta situació va ser recorreguda pel seu advocat, en col·laboració amb altre company advocat a Madrid, davant el Jutjat Central i on el Jutge va investigar aquesta situació, pronunciant-se amb la seua posada en llibertat, situació que va anar en principi recorreguda pel fiscal amb arguments molt trivials, per a declarar-se posteriorment incompetent, bloquejant així l’eixida de la presó de Joaquín. Aquesta injusta situació, que roman bloquejada en els tribunals, no es tracta més que un nou recurs dilatori, en la línia de l’ocultament de l’acumulació de condemna que es va produir en l’any 1992. Recentment, els dies 5 i 12 de Març, va renunciar al menjar per les reivindicacions col·lectives dels quatre punts dalt anunciats i pel “cessament de la utilització de sistemes i subsistemes estatals contra les idees no concordants o no acceptades pel sistema”. A més, ha portat a terme diferents dejunis en solidaritat amb els companys anarquistes presos a Alemanya, i en solidaritat amb les lluites dels ergastolans italians i les lluites revolucionàries de Grècia, o contra les cadenes perpètues encobertes en l’estat espanyol. En protesta per la seua situació personal, Joaquín ha renunciat al menjar tots els dilluns fins que aconseguisca la seua llibertat i rebutja també qualsevol tipus de cura mèdica provinent de la presó i fa una crida a totes les organitzacions i grups d’afinitat i de drets humans, per a la difusió i la denúncia internacional d’aquesta situació pel segrest d’Estat, a causa de les seues idees.

En definitiva, que a pesar que instàncies judicials s’han pronunciat i han reconegut que Joaquín Garcés Villacampa ha romàs 5 anys més a la presó, l’Estat espanyol manté segrestat a Joaquín en la presó de Castelló a causa del seu compromís amb les seues idees anarquistes.

Des d’ací, convidem a la màxima difusió d’aquest escrit, perquè la denúncia contra l’Estat espanyol, arribe a una dimensió internacional.

Salut i llibertat!

El proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.

Estrenem Fòrum de Debat

Companyes i companys del País Valencià, el col·lectiu llibertari l’Ullal estrena un Fòrum de Debat. La intenció de l’Ullal ha sigut i és la d’apropar d’alguna manera les anarquistes d’arreu del país que alhora recolzem i defensem especialment la nostra cultura i la nostra llengua. Creiem que el Fòrum és una ferramenta útil per a facilitar el contacte entre companys i altres col·lectius llibertaris del país. El Fòrum consta de distintes categories i temes que nosaltres, i tots els interessats en participar, hem d’anar polint i adequant a les nostres necessitats per a aconseguir que es convertisca en una eina eficient.

Serà un plaer donar la benvinguda a totes aquelles persones interessades en la idea.

Documental “L’Albufera de València, una joia en perill”

La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l’Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües.

Ja està disponible a la Videoteca!!!

9 de Maig, dia d’Europa · Imperialisme i capitalisme

De nou tenim davant unes noves eleccions europees, i de nou la propaganda participativa ens deleita amb lemes a l’estil de “si no vota, no se queje”, mostra de la demagogia que acostumen a utilitzar.

Nosaltres ens posicionem en contra de la Unió Europea, en contra d’aquesta agrupació de països fonamentada en l’economia de mercat on sempre hi ha vencedors i vençuts; d’aquest model tecno-industrial tan nefast per al medi en que vivim i per a la vida que sustenta. Estem farts de que les nostres vides siguen dirigides per polítics, i a més ho facin desde tan lluny, perdent el contacte directe amb la realitat local. Per tant, apostem per gestionar les nostres vides, per l’autoorganització i per fomentar l’abastiment amb recursos locals. Volem dir prou a aquesta homogenització cultural, una de les múltiples coseqüències d’aquesta espècie d’aldea global, on s’estan perdent les particularitats de cada zona.

Partint de la llibertat individual, cada individu hauria de ser lliure d’acceptar o negar-se a ser part de qualsevol col·lectiu, ja siga ecònomic, polític o del tipus que siga. Així, optem per l’abstenció, junt a dirigir diaria i activament les nostres vides, com a ferramenta per deslegitimitzar aquest circ on les persones pintem ben poc en les decisions polítques, on els grans mitjans de comunicació dirigeixen a les mases i on les desigualtats segueixen a l’ordre del dia.

Votar significa reforçar el parlament, no els seguisques el joc!

Crònica del 25 d’Abril del 2009

Una vegada més, com tots els anys, un 25 d’Abril recordem amb tristesa el dia que les tropes borbòniques varen entrar per la força a les nostres terres. Per això, les valencianes i valencians hem eixit al carrer per reivindicar l’existència del nostre poble, i dir que després de 302 anys de dictadura espanyola al País Valencià, continuem ací i continuarem resistint.

Enguany, a la manifestació, no només s’han sentit els crits que estem acostumats a escoltar, de consignes patriòtiques o nacionalistes; des del Col·lectiu Llibertari l’Ullal, estem orgullosos d’eixir per primera vegada a un 25 d’Abril per cridar ben fort consignes de llibertat, i no de canvi de poders als Països Catalans.

Durant la manifestació, ens adonarem de les cares de sorpresa de la gent, al veure, que un col·lectiu llibertari també s’unia a la lluita cultural dels Països Catalans, i molta gent va ser la que es va acostar a parlar amb nosaltres, a fer fotos de la pancarta, i a demanar-nos adhesius. També van ser molts els simpatitzants que ens varen acompanyar bon tros del recorregut, mentre de fons s’escoltava “a les barricades”, l’himne anarcosindicalista a so de dolçaina.

Nosaltres tenim ben clar, que la llibertat del nostre poble i de tots els pobles del món no està a les urnes. La nostra llibertat només la guanyarem amb un alçament popular contra qualsevol autoritat, ja siga valenciana, catalana o espanyola. El nostre propòsit no és aconseguir un País Valencià o uns Països Catalans amb polítics, policies, empresaris o capellans que parlen català. Nosaltres volem uns Països Catalans on la màfia, la repressió, el capitalisme, la coacció religiosa i l’oligarquia dels poderosos no tenen cabuda, on el poble treballador tenim absolut domini sobre les nostres vides, sense representants corruptes, i on la vida siga igual de digna per a tothom.

Des de l’Ullal, estem totalment convençuts de la nostra lluita, sabem que som llibertaris, i que som valencians, i això no ens ho pot arrabassar ningú, i estem segurs que el 25 d’Abril del 2010 tornarem a estar i amb més força.

Salut i Anarquia.

25 d’Abril · Pobles lliures amb persones lliures

El dissabte 25 d’Abril del 2009 tindrà lloc la tradicional manifestació que commemora la pèrdua d’autogovern del Regne de València i la brutal repressió i centralització que suposà la victòria del candidat a rei Felip V. Pensem que en aquell context històric, el fet de que el poble s’oposara al centralisme tenia un importància especial. Aquesta data no sols es limita a recordar una derrota en el tema cultural i identitari, sinó també a reivindicar la identitat del País Valencià com a poble i la seua cultura com a pròpia, la nostra.

Nosaltres, l’Ullal creiem en una societat basada en l’autoorganització i prescindible de qualsevol tipus de govern. I també és del nostre interés defensar la nostra cultura, ja que és la base per a defensar l’internacionalisme i la pluralitat i riquesa cultural del món. Ens oposem diametralment a que es relacione la lluita cultural com a poble amb el mandat de cap rei, noble o aristòcrata, i que des d’organitzacions burgeses intenten apropiar-se d’aquestes reivindicacions. No donem suport a cap d’aquestes figures autoritàries, ni tan sols ubicant-les al seu context històric: per exemple Jaume I i en aquest cas Carles d’Àustria, no són més que mostres d’opressió i engany al poble.

L’Ullal ens manifestarem sense complexos per a defensar aquestes idees, i com sempre contra tota classe d’autoritat amb el lema: “VOLEM POBLES LLIURES AMB PERSONES LLIURES”, ja que un poble mai podrà ser realment lliure fins que els individus que el conformen no siguen absolutament lliures, i això implica desfer-se de qualsevol prototip de govern, així com de qualsevol estructura aliena a la lliure voluntat de cada individu.

L’aigua sempre troba el lloc per on brollar!!!