9 de Maig, dia d’Europa · Imperialisme i capitalisme

Europa NODe nou tenim davant unes noves eleccions europees, i de nou la propaganda participativa ens deleita amb lemes a l’estil de “si no vota, no se queje”, mostra de la demagogia que acostumen a utilitzar.

Nosaltres ens posicionem en contra de la Unió Europea, en contra d’aquesta agrupació de països fonamentada en l’economia de mercat on sempre hi ha vencedors i vençuts; d’aquest model tecno-industrial tan nefast per al medi en que vivim i per a la vida que sustenta. Estem farts de que les nostres vides siguen dirigides per polítics, i a més ho facin desde tan lluny, perdent el contacte directe amb la realitat local. Per tant, apostem per gestionar les nostres vides, per l’autoorganització i per fomentar l’abastiment amb recursos locals. Volem dir prou a aquesta homogenització cultural, una de les múltiples coseqüències d’aquesta espècie d’aldea global, on s’estan perdent les particularitats de cada zona.

Partint de la llibertat individual, cada individu hauria de ser lliure d’acceptar o negar-se a ser part de qualsevol col·lectiu, ja siga ecònomic, polític o del tipus que siga. Així, optem per l’abstenció, junt a dirigir diaria i activament les nostres vides, com a ferramenta per deslegitimitzar aquest circ on les persones pintem ben poc en les decisions polítques, on els grans mitjans de comunicació dirigeixen a les mases i on les desigualtats segueixen a l’ordre del dia.

Votar significa reforçar el parlament, no els seguisques el joc!

Anuncis

Crònica del 25 d’Abril del 2009

Pancarta 25A

Una vegada més, com tots els anys, un 25 d’Abril recordem amb tristesa el dia que les tropes borbòniques varen entrar per la força a les nostres terres. Per això, les valencianes i valencians hem eixit al carrer per reivindicar l’existència del nostre poble, i dir que després de 302 anys de dictadura espanyola al País Valencià, continuem ací i continuarem resistint.

Enguany, a la manifestació, no només s’han sentit els crits que estem acostumats a escoltar, de consignes patriòtiques o nacionalistes; des del Col·lectiu Llibertari l’Ullal, estem orgullosos d’eixir per primera vegada a un 25 d’Abril per cridar ben fort consignes de llibertat, i no de canvi de poders als Països Catalans.

Durant la manifestació, ens adonarem de les cares de sorpresa de la gent, al veure, que un col·lectiu llibertari també s’unia a la lluita cultural dels Països Catalans, i molta gent va ser la que es va acostar a parlar amb nosaltres, a fer fotos de la pancarta, i a demanar-nos adhesius. També van ser molts els simpatitzants que ens varen acompanyar bon tros del recorregut, mentre de fons s’escoltava “a les barricades”, l’himne anarcosindicalista a so de dolçaina.

Nosaltres tenim ben clar, que la llibertat del nostre poble i de tots els pobles del món no està a les urnes. La nostra llibertat només la guanyarem amb un alçament popular contra qualsevol autoritat, ja siga valenciana, catalana o espanyola. El nostre propòsit no és aconseguir un País Valencià o uns Països Catalans amb polítics, policies, empresaris o capellans que parlen català. Nosaltres volem uns Països Catalans on la màfia, la repressió, el capitalisme, la coacció religiosa i l’oligarquia dels poderosos no tenen cabuda, on el poble treballador tenim absolut domini sobre les nostres vides, sense representants corruptes, i on la vida siga igual de digna per a tothom.

Des de l’Ullal, estem totalment convençuts de la nostra lluita, sabem que som llibertaris, i que som valencians, i això no ens ho pot arrabassar ningú, i estem segurs que el 25 d’Abril del 2010 tornarem a estar i amb més força.

Salut i Anarquia.

25 d’Abril · Pobles lliures amb persones lliures

El dissabte 25 d’Abril del 2009 tindrà lloc la tradicional manifestació que commemora la pèrdua d’autogovern del Regne de València i la brutal repressió i centralització que suposà la victòria del candidat a rei Felip V. Pensem que en aquell context històric, el fet de que el poble s’oposara al centralisme tenia un importància especial. Aquesta data no sols es limita a recordar una derrota en el tema cultural i identitari, sinó també a reivindicar la identitat del País Valencià com a poble i la seua cultura com a pròpia, la nostra.

Nosaltres, l’Ullal creiem en una societat basada en l’autoorganització i prescindible de qualsevol tipus de govern. I també és del nostre interés defensar la nostra cultura, ja que és la base per a defensar l’internacionalisme i la pluralitat i riquesa cultural del món. Ens oposem diametralment a que es relacione la lluita cultural com a poble amb el mandat de cap rei, noble o aristòcrata, i que des d’organitzacions burgeses intenten apropiar-se d’aquestes reivindicacions. No donem suport a cap d’aquestes figures autoritàries, ni tan sols ubicant-les al seu context històric: per exemple Jaume I i en aquest cas Carles d’Àustria, no són més que mostres d’opressió i engany al poble.

L’Ullal ens manifestarem sense complexos per a defensar aquestes idees, i com sempre contra tota classe d’autoritat amb el lema: “VOLEM POBLES LLIURES AMB PERSONES LLIURES”, ja que un poble mai podrà ser realment lliure fins que els individus que el conformen no siguen absolutament lliures, i això implica desfer-se de qualsevol prototip de govern, així com de qualsevol estructura aliena a la lliure voluntat de cada individu.

L’aigua sempre troba el lloc per on brollar!!!

Documental “Ser Joan Fuster”

El dia 26/03/09 s’estrenà a TV3 el documental “Ser Joan Fuster”. A partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, País Valencià, 1922-1992).

Ara ja el podeu veure a la Videoteca d’aquesta plana. A gaudir-lo!

Últim comunicat de l’Ullal

Companyes i companys, el camí és molt dur i les circumstàncies no acompanyen en absolut. l’Ullal va nàixer com un modest projecte de contacte entre anarquistes del País Valencià. El fet de defensar la cultura valenciana i la nostra llengua en tots els aspectes ens ha creat curiosos enemics, però també molt bons amics que no han dubtat en acollir-nos quan ha sigut necessari. En poc temps les espectatives del col·lectiu han anat minvant fins al punt en que ens trobem.

Alguns de nosaltres han trobat lloc en altres projectes que abans eren paral·lels al de l’Ullal, i altres continuen cercant la manera d’unir forces amb altres col·lectius i individualitats d’arreu del País.

Ens acomiadem com a col·lectiu, almenys temporalment. L’escalfor que ens ha cremat ha aconseguit asecar l’Ullal, però l’aigua sempre troba per on eixir, així que esperem estar en actiu en un futur no molt llunyà.

La web continuarà funcionant ja que s’intentarà anar afegint material a l’Ateneu (sempre en valencià). Aquell/a que desitge contactar amb algú/na de nosaltres pot continuar emprant el correu lullal.contacte@gmail.com. Sempre hi haurà de nosaltres que estiga disposat/da a col·laborar, encara que no baix el nom d’un col·lectiu, amb altres col·lectius i individualitats.

Salut i gràcies a totes i tots els que han cregut en aquest projecte i a aquelles persones que ens han animat a tirar endavant!

Manifestació contra el capitalisme

Ric i PobreEl pròxim dissabte dia 31 de gener tindrà lloc a la Plaça de sant Agustí de València, a les 18:30h la manifestació convocada per la CNT de la ciutat. Contra el capitalisme i la crisi que ens han traspassat des de les esferes del capital.

Comunicat del Sindicat d’Oficis Diversos de la CNT-AIT de València:

Crisi? Acomiadaments? ERE?s? Directiva de la vergonya?

No ho anem a permetre! Des de fa ja un temps ens vénen dient que les coses van malament, que estem en crisi. I no fa falta ser molt espavilat per a adonar-se que és veritat, alguna cosa passa: tancaments d’empreses, acomiadaments, ERE’s, no hi ha treball, pugen els preus…

Per sort per a nosaltres, també ens han dit quina és la solució: ens hem d’estrènyer el cinturó per a aguantar el ruixat. I en això estan.

Hem d’aguantar tranquils mentre ens acomiaden o ens congelen els sous, les hipoteques ens ofeguen i augmenta la precarietat. Veient com es lliuren sumes milionàries als bancs i les grans empreses, veient com acaben amb els serveis públics (sanitat i educació) i veient com tenen la cara de reobrir el debat de les 65 hores. A més, també cal humiliar i castigar als immigrants amb la directiva de la vergonya: retenir-los en camps de concentració i expulsar-los, menors inclosos.

Això sí, els autèntics culpables de la crisi van a eixir-se’n, una vegada més, de floretes i, fins i tot, es van a veure beneficiats per ella. Perquè no ens equivoquem, la culpa no la té aquest o aquell polític. La culpa la té el sistema podrit que ens han imposat: el capitalisme. Un sistema basat en la lliure especulació i la lliure explotació del més feble. On els més febles, els treballadors, ens veiem sempre en crisis perquè els més forts, els banquers i empresaris, els capitalistes, augmenten els seus beneficis.

Tampoc podem oblidar als altres culpables de tota aquesta situació: els polítics de tots els colors i els mitjans de comunicació. I, com no, els sindicats hipòcrites i grocs amb CCOO i UGT al capdavant, que tenen la poca vergonya de convocar hui una altra manifestació.

Des de la CNT, vam mostrar el nostre més absolut rebuig a aquests greus atacs que el Capital ens està llançant. L’única manera d’acabar amb açò i defensar els nostres drets és utilitzar les nostres úniques armes: la solidaritat i el suport mutu entre els treballadors. Per això convoquem hui una manifestació. Organitzem-nos i eixim junts al carrer a defensar la nostra dignitat.

Tradició, Capitalisme i Religió · Nadal

Tradició, Capitalisme i Religió

El nadal del 2008 de l’era cristiana està ací, en aquesta ocasió acompanyat de la famosa crisi econòmica dels bancs, ja que la de la classe treballadora sempre ha estat present. La gent parla de crisi a tota hora, els mitjans de comunicació així ho dicten, la crisi ha d’estar de moda, ha de ser una moda, quelcom del que parlar aquesta temporada, quelcom que ha de caure en l’oblit dins de poc temps. “És natural, el sistema financer ha de tenir pujades i baixades, és el cicle del capitalisme, haureu d’estrényer-vos els cinturons”.

El nadal, l’època consumista per excel·lència és acollit per les masses amb absoluta normalitat i naturalitat. Les famílies reconten els estalvis i calculen quantes gambes els ixen amb els pocs euros que han aconseguit acumular. Corren desesperades a comprar joguets per als fills i nebots. Joguets tacats de sang i explotació infantil. La qüestió és quedar bé amb la resta de malalts del consum. Els més menuts esperen impacients els dies 25 de desembre i 6 de gener per a recollir els ja tant assimilats productes, aliens al treball que els costa als pares estalviar uns pocs euros. Són esclaus, pares i fills. Esclaus d’una conducta atroç i deshumanitzadora, una conducta d’explotació. Acostumen als fills a esperar els regals de nadal, no poden fallar, els xiquets ja estan massa mentalitzats en que han de rebre un producte. Ja se l’han triat quan ha eixit a la televisió.

La televisió, eixe aparell de destrucció que hi ha a cada casa, espera els millors moments per a bombardejar les ments dels més dèbils. Crea un nadal, promociona uns joguets plens de perjudicis classistes i fa créixer la discriminació social d’aquell que és diferent, d’aquell que no té el producte de moda. Els consumistes no se n’adonen que en realitat el joguets són ells mateixos i que les innocents multinacionals són els que juguen amb ells. Les xiquetes rebran els regals i jugaran unes poques setmanes a fer pentinats, a ser princeses, a vestir nines, a canviar bolquers… i els xiquets jugaran a matar a l’enemic, bé amb ninots o amb videojocs. Han d’anar acostumant-se al rol que els ha tocat gràcies al sexe, les dones a cuinar, cuidar de casa i els fills, i a esperar al marit fins que torne del treball. Els xiquets han d’entrenar-se a ser super herois, els músculs ho seran tot en un futur infestat d’enemics.

Els pares no volen veure les barrabassades que hi ha al darrere d’aquesta cultura del consum. No poden negar res als seus fills, creuen estar donant-los tot el que els cal per al seu benestar, per a que no es desil·lusionen, tot és mentira. En realitat els fills estan sent educats per la televisió i no per ells com creuen (els pares). Acullen als seus fills i els envolten de regals des d’una postura pseudopaternalista, quan en realitat no estan fent més que massacrant els seus fills, allò que diuen estimar tant. Es justifiquen en una tradició. “Mira… sempre s’ha fet així”. Els reis mags són uns personatges que justament encarnen la més pura imatge de l’opulència, classes socials, submissió, capitalisme, consumisme, explotació animal… tot multiplicat per tres. Les xiquetes i xiquets els escriuen cartes detallant els joguets que desitgen obtindre. Els xiquets afirmen meréixer joguets explicant que han sigut bones persones durant tot l’any. Recorren a la puntuació que han obtingut en exàmens escolars, estan mentalitzats en que quan més s’aproxime el número que escriga una persona (professor) en un examen, de l’u al deu, més serà mereixedor dels premis de final d’any i millor podrà ser el regal i més car. Es juga i manipula la il·lusió dels infants provocant que es naturalitze la postura d’equiparar il·lusió i felicitat amb acumulació de bens, de riquesa, en aquest cas joguets.

Tot i això, no s’ha d’oblidar que el nadal és un esdeveniment religiós. Molts pensaran que ja queda poc de religiós al nadal llevat de uns pocs vells i altres pocs beatets que acudeixen a la seu local de la secta cristiana. Doncs a l’església no li preocupa en absolut, ja que mentre el govern de torn promocione i faça dels actes religiosos unes festes públiques, el futur del sectarisme està assegurat. Els Betlems continuaran muntant-se a gran part de les cases, “és normal, qui no ha tingut mai a nadal una representació del famós naixement de Jesús?” Són conceptes que la gent va assimilant. També els ajuntaments dels pobles veuen amb naturalitat promocionar aquestos actes i la gent els festeja sense més.

Es manipulen ments per a crear noves generacions de consumistes, es gasten diners públics en fer grans muntatges nadalencs, l’opressió està per tots els llocs al nadal, es mire per on es mire, i l’opressió es torna més perillosa quan més subtil és, la que ataca al subconscient dels més menuts, és absolutament cruel, però tot siga en nom de la tradició, el capitalisme i la religió.