Solidaritat amb el pres anarquista Joaquín Garcés

Llibertat Joaquim GarcésEl proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.

Crida internacional en solidaritat per la llibertat de Joaquín Garcés i contra la persecució de les idees per part dels Estats. Joaquín Garcés Villacampa, és un company anarquista que actualment es troba pres en el centre penitenciari de Castelló. Va entrar a la presó, arran de la seua detenció per diverses accions d’expropiació per a donar suport a les lluites i organitzacions revolucionàries de finals dels anys 70 i va ser condemnat a 35 anys i sis mesos de presó, pena que va començar a extingir a mitjan 1980. En 1999, arran de la lluita col·lectiva contra el FIES (Fitxers Interns d’Especial Seguiment), Joaquín va participar activament i va portar a terme diferents dejunis i vagues de fam pels quatre punts de reivindicació col·lectiva, conforme al que estipulava la llei:

  1. La fi de les tortures, el tancament dels departaments FIES.
  2. El cessament de la dispersió.
  3. La llibertat per a les persones amb malalties incurables i terminals.
  4. La llibertat per a les persones que hagen complit més de 20 anys de condemna.

A aquests punts, a més de les seues reivindicacions personals, afegia totes les propostes de solidaritat revolucionària. Joaquín estava convençut que ja es trobava en fase d’obtenció de permisos de la seua condemna i no obstant això li negaven tota possibilitat. Després de diferents protestes i recursos, va aconseguir que li concediren algun permís d’eixida, i va aprofitar aquesta situació per a trencar i no regressar a la presó, al maig del 2003. La següent ocasió en la qual es va tenir coneixement de Joaquín, va ser arran de la detenció per la Guàrdia Civil, de cinc companys i una companya a Barcelona, al setembre del 2003, per diferents accions en solidaritat amb diferents lluites polític-socials. A totes les persones detingudes, inclòs el company que va quedar en llibertat amb càrrecs, se’ls va aplicar la llei anti-terrorista i van ser duts a l’Audiència Nacional, on, primer el jutge Garzón, van intentar condemnar-los com banda armada terrorista. Al final, el cas va ser instruït pel jutge Bermúdez, el jutge estrella del 11 M, i no va poder encausar-los com organització armada, encara que els va imputar amb les acusacions d’atacs de terrorisme urbà, incendis, estralls, danys contra oficines bancàries, estacions elèctriques, concessionaris d’automòbils… i una acció contra l’ambaixada de Grècia, en solidaritat amb els empresonats de Salónika. Per tots aquests càrrecs, Joaquín va ser condemnat a 7 anys i mig de presó. Estant complint aquesta última condemna en la presó de Castelló, a l’octubre del 2003, el seu advocat es va adonar d’una irregularitat en la seua anterior condemna. Va trobar que en l’any 1992, l’Audiència Provincial de Saragossa, va dictar un acte d’acumulació de condemnes que limitaven el seu compliment fins al 19 de Juliol del 1997. Aquesta situació es va ocultar i Joaquín, que en aqueixos moments es trobava a Jaén II, va seguir a la presó durant 5 anys més, fins al seu trencament en el 2003.

Aquesta situació va ser recorreguda pel seu advocat, en col·laboració amb altre company advocat a Madrid, davant el Jutjat Central i on el Jutge va investigar aquesta situació, pronunciant-se amb la seua posada en llibertat, situació que va anar en principi recorreguda pel fiscal amb arguments molt trivials, per a declarar-se posteriorment incompetent, bloquejant així l’eixida de la presó de Joaquín. Aquesta injusta situació, que roman bloquejada en els tribunals, no es tracta més que un nou recurs dilatori, en la línia de l’ocultament de l’acumulació de condemna que es va produir en l’any 1992. Recentment, els dies 5 i 12 de Març, va renunciar al menjar per les reivindicacions col·lectives dels quatre punts dalt anunciats i pel “cessament de la utilització de sistemes i subsistemes estatals contra les idees no concordants o no acceptades pel sistema”. A més, ha portat a terme diferents dejunis en solidaritat amb els companys anarquistes presos a Alemanya, i en solidaritat amb les lluites dels ergastolans italians i les lluites revolucionàries de Grècia, o contra les cadenes perpètues encobertes en l’estat espanyol. En protesta per la seua situació personal, Joaquín ha renunciat al menjar tots els dilluns fins que aconseguisca la seua llibertat i rebutja també qualsevol tipus de cura mèdica provinent de la presó i fa una crida a totes les organitzacions i grups d’afinitat i de drets humans, per a la difusió i la denúncia internacional d’aquesta situació pel segrest d’Estat, a causa de les seues idees.

En definitiva, que a pesar que instàncies judicials s’han pronunciat i han reconegut que Joaquín Garcés Villacampa ha romàs 5 anys més a la presó, l’Estat espanyol manté segrestat a Joaquín en la presó de Castelló a causa del seu compromís amb les seues idees anarquistes.

Des d’ací, convidem a la màxima difusió d’aquest escrit, perquè la denúncia contra l’Estat espanyol, arribe a una dimensió internacional.

Salut i llibertat!

El proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.

Anuncis
%d bloggers like this: