Videoteca

Índex de Pel·lícules / Documentals. Per a llegir la sinopsi i la fitxa mireu més avall:

A tornallom Especulació del territori a L’Horta – 2005
Del roig al blau. La transició valenciana Transició valenciana – 2002
Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat Vida i fets de Ferrer i Guàrdia – 2004

Ja en tenim prou Opinió crítica del govern del PP – 2007

L’Albufera de València, una joia en perill Recuperació del llac – 2009

Roig i Negre Moviment llibertari de Catalunya i Aragó en temps de guerra – 2006
Ser Joan Fuster Recorregut cronològic per la biografia de Joan Fuster – 2008

———————————————————————————————————————

A tornallom

Directors: Enric Peris, Miguel Castro
Música: Calabruix, Skaparàpid
Any: 2005

Sinopsi: A tornallom mostra l’estil de vida dels habitants de la Punta, una zona d’alqueries de València que va ser desallotjada per l’ampliació del Port: el documental repassa la lluita -legal, física i emocional- del seu veïnat (xicotets propietaris junt amb joves del moviment okupa) per evitar l’enderrocament programat -i, suposadament, il·legal- des de la dècada dels 90 fins l’any 2003, durant el qual van ser tombades les últimes cases.

Enllaçat a: Google Video

Del roig al blau. La transició valenciana

Director/Realitzador: Llorenç Soler
Productor executiu: Miquel Francés
Director de producció: Antoni Medall
Idea original: Albert Montón
Càmera: Lluís Castellano – Llorenç Soler
Muntatge: Jose Montán
Guió: Albert Montón – Llorenç Soler
Música original: Jorge Ruiz
Disseny gràfic: Jose Montán – Jorge Ruiz
Composició de vídeo: Jose Montán
Edició d’àudio: Jorge Ruiz
Locució: Sergi Capelo
Any: 2002

Sinopsi: La transició política va propiciar l’escenari adient per fer esclatar el conflicte al voltant de la identitat dels valencians que hauria de condicionar el seu futur democràtic.

La formulació d’una nova concepció nacionalista de la valencianitat, assumida per part de l’antifranquisme, va col·lisionar amb l’arrelat regionalisme defensat pels sectors socials més conservadors, tot desencadenant un dels episodis més convulsos de la recent història valenciana.

En un terreny guanyat per la visceralitat, la irracionalitat, la manipulació i la demagògia, uns i altres, persones i formacions polítiques, van tractar d’adaptar-se a les circumstàncies per tal d’assegurar-se el seu espai a la nova societat que s’albirava.

Enllaçat a: Universitat de València – Taller d’audiovisuals

Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat

Direcció: Agustí Corominas i Casals
Producció: Metròpoli

Any: 2004

Sinopsi: Francesc Ferrer i Guàrdia, després d’uns anys d’exili a França, va arribar a Barcelona amb les teories educatives de Paul Robin molt ben apreses. Així, el 1901 va crear a Barcelona l’Escola Moderna, on va preconitzar un ensenyament laic i racionalista, especialment adreçat als obrers i independent de l’Estat.  A partir d’imatges d’arxiu i entrevistes, Agustí Corominas explica els inicis, l’organització i l’obertura que l’Escola Modena de Ferrer i Guàrdia va tenir cap a l’exterior, a més de la relació que va establir amb altres escoles i l’inici de la correspondència escolar.

El documental explica la vida del pedagog des del seu naixement fins que va ser afusellat a Montjuïc amb la condemna sense proves per instigador i màxim responsable de la Setmana Tràgica del 1909. Segons Ferrer i Guàrdia, l’educació era un camí a seguir bàsic per aconseguir el canvi social que en aquell moment es desitjava. Així, Corominas veu i presenta Ferrer i Guàrdia com una persona que va fer del seu compromís personal la seva obra i moviment de lluita per les llibertats i l’emancipació, i que a més va promulgar a través d’unes armes fonamentals: el coneixement i la solidaritat.

Enllaçat a: Google Video

Ja en tenim prou

Idea / Direcció / Realització / Producció…: Col·lectiu Ja en tenim prou
Any: 2007

Sinopsi: Seguint l’estel de ‘Hay motivo’ i de ‘Hai que botalos’, sorgeix la versió valenciana amb ‘Ja en tenim prou’, per a contribuir a canviar el mal govern per altra polí­tica que respecte a la ciutadania i al territori. Ja en tenim prou és un projecte col·lectiu, una plataforma que es va formar amb l’objectiu de produir curts audiovisuals i una pelí­cula per a moure a l’opinió i la crí­tica, i desallotjar al PP de les institucions.

‘Volem contribuir a canviar el mal govern per altra polí­tica que respecte a la ciutadania i al territori. Compartim l’opinió que ens trobem davant una situació d’emergència i que quatre anys més del PP, exercint el poder absolut que hem patit durant dotze anys (setze en el cas de la ciutat de València), poden acabar de destruir el que ens queda de paí­s, poden continuar menyspreant a la ciutadania i convertir-nos en un parc temàtic per als seus negocis i les seues mentides. Per tot això, entenem que promoure el vot i anar a votar en les pròximes eleccions és una decisió profundament moral de la qual no ens podem desentendre.’

Enllaçat a: Google Video

L’Albufera de València, una joia en perill

Any: 2009

Sinopsi: La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l’Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües.

Enllaçat a: TV3 – Vídeos A la carta

Roig i Negre

Direcció/Guió/Investigació: Dolors Genovés
Realització: Lluís Montserrat
Documentació: Montserrat Bailac
Assessorament històric: Susanna Tavera
Muntatge: Juan Manuel España
Càmera: Josep M. Suñé
Producció rodatge: Maria Santos
Postproducció fotogràfica: Anna Lage
Muntatge muical: Albert Carlota
Diseny careta: Ramon Rubio
Any: 2006

Sinopsi: Roig i Negre narra l’ascens i desfeta del moviment llibertari a Catalunya i a l’Aragó, que és on d’una manera més contundent s’exemplifica el drama de l’esquerra no comunista entre 1936 i 1939. El documental no refuig però el terror que sectors de la CNT-FAI, juntament amb altres revolucionaris, van desfermar durant els primers mesos de guerra ni la contradicció que va significar, per a les minories més radicalitzades, la col·laboració del dirigents confederals amb els governs de la República i la Generalitat de Catalunya.

Si el 19 de juliol de 1936, els anarquistes van obrir les portes de les presons, com a sí­mbol de l’inici de la revolució, a partir de 1938 els militants més revolucionaris de la CNT-FAI acabaran reclosos a les presons i als camps de treballs que el Servei d’Intel·ligència Militar (SIM) va instal·lar a Catalunya a la manera dels gulags soviètics.

Enllaçat a: Google Video

Ser Joan Fuster

Director/Realitzador: Llorenç Soler
Productor executiu: Miquel Francés
Assessor de continguts: Francesc Pérez i Moragón
Guió: Nel·lo Pellisser – Fancesc Pérez i Moragón – Albert Montón
Fotografia: Ferran Casterà
Muntatge: Albert Montón

So directe: Alex Bordanova
Dibuixos: Andreu Alfaro
Música: “Criatura Dolcíssima” (Lluís Llach, Joan Fuster); “Campanades a morts” (Lluís Llach); “Diguem no” (Raimon); “D’un temps, d’un país” (Raimon); “Muixeranga” (Xirimiters de Castelló); “On vas” (Lluís Llach)
Any: 2008

Sinopsi: Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els “capítols” de la seva vida. Seguim la trajectòria d’un dels intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del segle XX a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i de moltes altres fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el compromís de l’assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement i el seu sentit de l’humor.

Tot escoltant les declaracions de més de trenta persones que el van conèixer, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, autor d’un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d’articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d’una perspectiva crítica i rigorosa.

Enllaçat a: Universitat de València – Taller d’audiovisuals

Anuncis
%d bloggers like this: