Prou de barbàrie, no més corregudes de bous

NO toreigLes corregudes de bous, així com la resta d’espectacles que utilitzen animals per a diversió d’algunes persones, concentren des d’un punt de vista psicològic i sociològic, una sèrie de valors que cal que qüestionem totes les persones que aspirem a un mon de llibertat, equitat i respecte vers tots els éssers vius.

L’especisme, el sadisme i el masoquisme, el masclisme, la imposició cultural, la violència contra qui no es pot defensar… són tots valors implícits i explícits en l’anomenada “festa nacional” espanyola. Aquests valors es promocionen deliberadament amb sucoses subvencions públiques, perquè, a més a més de promocionar circ al poble, desenvolupen en l’ànim dels espectadors, totes aquelles tendències autoritàries que tant i tant afavoreixen als qui controlen el poder polític.

La lluita contra la salvatjada que representen les corregudes no és sols un problema ètic individual, ni tampoc un problema que afecte només les organitzacions de caire animalista, doncs el fet que siga utilitzat interessadament per qui ostenta el poder, el converteix en un problema públic, és a dir, polític. Aquesta vessant social del problema exigeix de les persones i de les organitzacions que ostenten qualsevol mena de representació popular, un posicionament públic que les allunye del silenci còmplice.

Anuncis

Salvem La Font Roja – Hotel fora del Parc

Font RojaL’assemblea de la campanya “La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural” durà a terme, el proper dijous dia 16 de juliol, a Alcoi, una acció de denúncia contra la construcció de l’hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d’Alcoi i la Diputació d’Alacant.

La moguda consistirà en la formació d’un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d’estar en la plaça d’Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l’acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu (fontrojadetots@gmail.com) amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.

Joaquín Garcés ja està al carrer!!!

CNASegons un comunicat de la CNA (Creu Negra Anarquista), publicat el dia 2 de juliol de 2009, Joaquín Garcés ja està al carrer, el dia anterior (1 de juliol), el jutge Bermúdez li va concedir la libertat immediata.

Mentre era traslladat sense avís cap a Valdemoro, li ha arribat la resposta del recurs interposat pel seu advocat i ha estat posat en llibertat. En aquests moments es troba en algun lloc de Madrid, i els companys d’aquells llocs, s’han desplaçat a cercar-lo.

Per tant, la convocatòria de la marxa a la presó de Castelló del dissabte dia 4 de juliol, ha quedat anul·lada per causa major: la celebració de la llibertat del nostre company Joaquín Garcés.

La lluita contínua perquè encara queden molts companys a la presó, però açò ens ha d’omplir d’il·lusió, pel compromís per la llibertat i contra les institucions totals de control.

Fins que tots/es siguem lliures!!!

Solidaritat amb el pres anarquista Joaquín Garcés

Llibertat Joaquim GarcésEl proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.

Crida internacional en solidaritat per la llibertat de Joaquín Garcés i contra la persecució de les idees per part dels Estats. Joaquín Garcés Villacampa, és un company anarquista que actualment es troba pres en el centre penitenciari de Castelló. Va entrar a la presó, arran de la seua detenció per diverses accions d’expropiació per a donar suport a les lluites i organitzacions revolucionàries de finals dels anys 70 i va ser condemnat a 35 anys i sis mesos de presó, pena que va començar a extingir a mitjan 1980. En 1999, arran de la lluita col·lectiva contra el FIES (Fitxers Interns d’Especial Seguiment), Joaquín va participar activament i va portar a terme diferents dejunis i vagues de fam pels quatre punts de reivindicació col·lectiva, conforme al que estipulava la llei:

  1. La fi de les tortures, el tancament dels departaments FIES.
  2. El cessament de la dispersió.
  3. La llibertat per a les persones amb malalties incurables i terminals.
  4. La llibertat per a les persones que hagen complit més de 20 anys de condemna.

A aquests punts, a més de les seues reivindicacions personals, afegia totes les propostes de solidaritat revolucionària. Joaquín estava convençut que ja es trobava en fase d’obtenció de permisos de la seua condemna i no obstant això li negaven tota possibilitat. Després de diferents protestes i recursos, va aconseguir que li concediren algun permís d’eixida, i va aprofitar aquesta situació per a trencar i no regressar a la presó, al maig del 2003. La següent ocasió en la qual es va tenir coneixement de Joaquín, va ser arran de la detenció per la Guàrdia Civil, de cinc companys i una companya a Barcelona, al setembre del 2003, per diferents accions en solidaritat amb diferents lluites polític-socials. A totes les persones detingudes, inclòs el company que va quedar en llibertat amb càrrecs, se’ls va aplicar la llei anti-terrorista i van ser duts a l’Audiència Nacional, on, primer el jutge Garzón, van intentar condemnar-los com banda armada terrorista. Al final, el cas va ser instruït pel jutge Bermúdez, el jutge estrella del 11 M, i no va poder encausar-los com organització armada, encara que els va imputar amb les acusacions d’atacs de terrorisme urbà, incendis, estralls, danys contra oficines bancàries, estacions elèctriques, concessionaris d’automòbils… i una acció contra l’ambaixada de Grècia, en solidaritat amb els empresonats de Salónika. Per tots aquests càrrecs, Joaquín va ser condemnat a 7 anys i mig de presó. Estant complint aquesta última condemna en la presó de Castelló, a l’octubre del 2003, el seu advocat es va adonar d’una irregularitat en la seua anterior condemna. Va trobar que en l’any 1992, l’Audiència Provincial de Saragossa, va dictar un acte d’acumulació de condemnes que limitaven el seu compliment fins al 19 de Juliol del 1997. Aquesta situació es va ocultar i Joaquín, que en aqueixos moments es trobava a Jaén II, va seguir a la presó durant 5 anys més, fins al seu trencament en el 2003.

Aquesta situació va ser recorreguda pel seu advocat, en col·laboració amb altre company advocat a Madrid, davant el Jutjat Central i on el Jutge va investigar aquesta situació, pronunciant-se amb la seua posada en llibertat, situació que va anar en principi recorreguda pel fiscal amb arguments molt trivials, per a declarar-se posteriorment incompetent, bloquejant així l’eixida de la presó de Joaquín. Aquesta injusta situació, que roman bloquejada en els tribunals, no es tracta més que un nou recurs dilatori, en la línia de l’ocultament de l’acumulació de condemna que es va produir en l’any 1992. Recentment, els dies 5 i 12 de Març, va renunciar al menjar per les reivindicacions col·lectives dels quatre punts dalt anunciats i pel “cessament de la utilització de sistemes i subsistemes estatals contra les idees no concordants o no acceptades pel sistema”. A més, ha portat a terme diferents dejunis en solidaritat amb els companys anarquistes presos a Alemanya, i en solidaritat amb les lluites dels ergastolans italians i les lluites revolucionàries de Grècia, o contra les cadenes perpètues encobertes en l’estat espanyol. En protesta per la seua situació personal, Joaquín ha renunciat al menjar tots els dilluns fins que aconseguisca la seua llibertat i rebutja també qualsevol tipus de cura mèdica provinent de la presó i fa una crida a totes les organitzacions i grups d’afinitat i de drets humans, per a la difusió i la denúncia internacional d’aquesta situació pel segrest d’Estat, a causa de les seues idees.

En definitiva, que a pesar que instàncies judicials s’han pronunciat i han reconegut que Joaquín Garcés Villacampa ha romàs 5 anys més a la presó, l’Estat espanyol manté segrestat a Joaquín en la presó de Castelló a causa del seu compromís amb les seues idees anarquistes.

Des d’ací, convidem a la màxima difusió d’aquest escrit, perquè la denúncia contra l’Estat espanyol, arribe a una dimensió internacional.

Salut i llibertat!

El proper dissabte, 4 de juliol hi ha una marxa en suport a Joaquín, a Castelló, a les 18:00h, que eixirà des de l’estació de Renfe. Us convidem a assistir per recolzar les reivindicacions del pres anarquista.