El dia 26/03/09 s’estrenà a TV3 el documental “Ser Joan Fuster”. A partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, País Valencià, 1922-1992).
Ara ja el podeu veure a la Videoteca d’aquesta plana. A gaudir-lo!
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
Companyes i companys, el camí és molt dur i les circumstàncies no acompanyen en absolut. l’Ullal va nàixer com un modest projecte de contacte entre anarquistes del País Valencià. El fet de defensar la cultura valenciana i la nostra llengua en tots els aspectes ens ha creat curiosos enemics, però també molt bons amics que no han dubtat en acollir-nos quan ha sigut necessari. En poc temps les espectatives del col·lectiu han anat minvant fins al punt en que ens trobem.
Alguns de nosaltres han trobat lloc en altres projectes que abans eren paral·lels al de l’Ullal, i altres continuen cercant la manera d’unir forces amb altres col·lectius i individualitats d’arreu del País.
Ens acomiadem com a col·lectiu, almenys temporalment. L’escalfor que ens ha cremat ha aconseguit asecar l’Ullal, però l’aigua sempre troba per on eixir, així que esperem estar en actiu en un futur no molt llunyà.
La web continuarà funcionant ja que s’intentarà anar afegint material a l’Ateneu (sempre en valencià). Aquell/a que desitge contactar amb algú/na de nosaltres pot continuar emprant el correu lullal.contacte@gmail.com. Sempre hi haurà de nosaltres que estiga disposat/da a col·laborar, encara que no baix el nom d’un col·lectiu, amb altres col·lectius i individualitats.
Salut i gràcies a totes i tots els que han cregut en aquest projecte i a aquelles persones que ens han animat a tirar endavant!
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
El pròxim dissabte dia 31 de gener tindrà lloc a la Plaça de sant Agustí de València, a les 18:30h la manifestació convocada per la CNT de la ciutat. Contra el capitalisme i la crisi que ens han traspassat des de les esferes del capital.
Comunicat del Sindicat d’Oficis Diversos de la CNT-AIT de València:
Crisi? Acomiadaments? ERE?s? Directiva de la vergonya?
No ho anem a permetre! Des de fa ja un temps ens vénen dient que les coses van malament, que estem en crisi. I no fa falta ser molt espavilat per a adonar-se que és veritat, alguna cosa passa: tancaments d’empreses, acomiadaments, ERE’s, no hi ha treball, pugen els preus…
Per sort per a nosaltres, també ens han dit quina és la solució: ens hem d’estrènyer el cinturó per a aguantar el ruixat. I en això estan.
Hem d’aguantar tranquils mentre ens acomiaden o ens congelen els sous, les hipoteques ens ofeguen i augmenta la precarietat. Veient com es lliuren sumes milionàries als bancs i les grans empreses, veient com acaben amb els serveis públics (sanitat i educació) i veient com tenen la cara de reobrir el debat de les 65 hores. A més, també cal humiliar i castigar als immigrants amb la directiva de la vergonya: retenir-los en camps de concentració i expulsar-los, menors inclosos.
Això sí, els autèntics culpables de la crisi van a eixir-se’n, una vegada més, de floretes i, fins i tot, es van a veure beneficiats per ella. Perquè no ens equivoquem, la culpa no la té aquest o aquell polític. La culpa la té el sistema podrit que ens han imposat: el capitalisme. Un sistema basat en la lliure especulació i la lliure explotació del més feble. On els més febles, els treballadors, ens veiem sempre en crisis perquè els més forts, els banquers i empresaris, els capitalistes, augmenten els seus beneficis.
Tampoc podem oblidar als altres culpables de tota aquesta situació: els polítics de tots els colors i els mitjans de comunicació. I, com no, els sindicats hipòcrites i grocs amb CCOO i UGT al capdavant, que tenen la poca vergonya de convocar hui una altra manifestació.
Des de la CNT, vam mostrar el nostre més absolut rebuig a aquests greus atacs que el Capital ens està llançant. L’única manera d’acabar amb açò i defensar els nostres drets és utilitzar les nostres úniques armes: la solidaritat i el suport mutu entre els treballadors. Per això convoquem hui una manifestació. Organitzem-nos i eixim junts al carrer a defensar la nostra dignitat.
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
El nadal del 2008 de l’era cristiana està ací, en aquesta ocasió acompanyat de la famosa crisi econòmica dels bancs, ja que la de la classe treballadora sempre ha estat present. La gent parla de crisi a tota hora, els mitjans de comunicació així ho dicten, la crisi ha d’estar de moda, ha de ser una moda, quelcom del que parlar aquesta temporada, quelcom que ha de caure en l’oblit dins de poc temps. “És natural, el sistema financer ha de tenir pujades i baixades, és el cicle del capitalisme, haureu d’estrényer-vos els cinturons”.
El nadal, l’època consumista per excel·lència és acollit per les masses amb absoluta normalitat i naturalitat. Les famílies reconten els estalvis i calculen quantes gambes els ixen amb els pocs euros que han aconseguit acumular. Corren desesperades a comprar joguets per als fills i nebots. Joguets tacats de sang i explotació infantil. La qüestió és quedar bé amb la resta de malalts del consum. Els més menuts esperen impacients els dies 25 de desembre i 6 de gener per a recollir els ja tant assimilats productes, aliens al treball que els costa als pares estalviar uns pocs euros. Són esclaus, pares i fills. Esclaus d’una conducta atroç i deshumanitzadora, una conducta d’explotació. Acostumen als fills a esperar els regals de nadal, no poden fallar, els xiquets ja estan massa mentalitzats en que han de rebre un producte. Ja se l’han triat quan ha eixit a la televisió.
La televisió, eixe aparell de destrucció que hi ha a cada casa, espera els millors moments per a bombardejar les ments dels més dèbils. Crea un nadal, promociona uns joguets plens de perjudicis classistes i fa créixer la discriminació social d’aquell que és diferent, d’aquell que no té el producte de moda. Els consumistes no se n’adonen que en realitat el joguets són ells mateixos i que les innocents multinacionals són els que juguen amb ells. Les xiquetes rebran els regals i jugaran unes poques setmanes a fer pentinats, a ser princeses, a vestir nines, a canviar bolquers… i els xiquets jugaran a matar a l’enemic, bé amb ninots o amb videojocs. Han d’anar acostumant-se al rol que els ha tocat gràcies al sexe, les dones a cuinar, cuidar de casa i els fills, i a esperar al marit fins que torne del treball. Els xiquets han d’entrenar-se a ser super herois, els músculs ho seran tot en un futur infestat d’enemics.
Els pares no volen veure les barrabassades que hi ha al darrere d’aquesta cultura del consum. No poden negar res als seus fills, creuen estar donant-los tot el que els cal per al seu benestar, per a que no es desil·lusionen, tot és mentira. En realitat els fills estan sent educats per la televisió i no per ells com creuen (els pares). Acullen als seus fills i els envolten de regals des d’una postura pseudopaternalista, quan en realitat no estan fent més que massacrant els seus fills, allò que diuen estimar tant. Es justifiquen en una tradició. “Mira… sempre s’ha fet així”. Els reis mags són uns personatges que justament encarnen la més pura imatge de l’opulència, classes socials, submissió, capitalisme, consumisme, explotació animal… tot multiplicat per tres. Les xiquetes i xiquets els escriuen cartes detallant els joguets que desitgen obtindre. Els xiquets afirmen meréixer joguets explicant que han sigut bones persones durant tot l’any. Recorren a la puntuació que han obtingut en exàmens escolars, estan mentalitzats en que quan més s’aproxime el número que escriga una persona (professor) en un examen, de l’u al deu, més serà mereixedor dels premis de final d’any i millor podrà ser el regal i més car. Es juga i manipula la il·lusió dels infants provocant que es naturalitze la postura d’equiparar il·lusió i felicitat amb acumulació de bens, de riquesa, en aquest cas joguets.
Tot i això, no s’ha d’oblidar que el nadal és un esdeveniment religiós. Molts pensaran que ja queda poc de religiós al nadal llevat de uns pocs vells i altres pocs beatets que acudeixen a la seu local de la secta cristiana. Doncs a l’església no li preocupa en absolut, ja que mentre el govern de torn promocione i faça dels actes religiosos unes festes públiques, el futur del sectarisme està assegurat. Els Betlems continuaran muntant-se a gran part de les cases, “és normal, qui no ha tingut mai a nadal una representació del famós naixement de Jesús?” Són conceptes que la gent va assimilant. També els ajuntaments dels pobles veuen amb naturalitat promocionar aquestos actes i la gent els festeja sense més.
Es manipulen ments per a crear noves generacions de consumistes, es gasten diners públics en fer grans muntatges nadalencs, l’opressió està per tots els llocs al nadal, es mire per on es mire, i l’opressió es torna més perillosa quan més subtil és, la que ataca al subconscient dels més menuts, és absolutament cruel, però tot siga en nom de la tradició, el capitalisme i la religió.
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
Estimats companys:
Alguna vegada heu pensat quin fet destacaríeu de l’any que vareu nàixer? Doncs jo sí.
Primer que tot me presentaré, me diuen Vicent (“Hola Vicent!”, supose que direu, com si estiguérem a una reunió de suport), bé tornem al tema que jo sovint me’n vaig per les rames. Com anava dient vaig nàixer l’any 1978, podríem destacar moltes coses, però la que anem a tractar és la tan nomenada, però jo diria que desconeguda en molta mesura “Constitución Española” (no ho escric en valencià (açò és un altre tema) per que tant dóna en quina llengua cooficial ho diga), dic desconeguda per que segons la televisió gairebé un vuitanta per cent de la població desconeix gran part del contingut. Ens marca els drets i obligacions fonamentals en els quals es regeix el nostre present polític i tal volta (supose que la majoria de vosaltres no ho voldreu) el nostre futur com a societat.
Posar-me a donar dades concretes sobre la creació o començar a veure articles crec que seria posar molta palla. Si teniu molt d’interès podeu dirigir-se a una biblioteca i consultar el que vulgueu, i si teniu Internet no heu de fer més que escriure al buscador “constitució” i trobareu totes aquelles dades que vulgau conéixer, així que breument (almenys això intentaré) parlaré un poc d’ella.
Per tant vaig a contar-vos com veig jo l’olla en la qual es va coure aquesta Carta Magna. Per allà els anys setanta una persona molt espavilada (¿porqué no te…?), manipulà un dictador en els últims anys de vida per assegurar-se un futur tant per a ell com per a la seua prolífica descendència, sense importa-li el benestar del poble. Una vegada estigué tot baix el seu control, amb una jugada d’escacs digna de Capablanca, cedí la responsabilitat i la suposada llibertat de redactar la llei de lleis a un grup de persones pertanyents a uns determinats grups polítics que ni de prop representaven a tot aquell poble que després es veuria sotmès a seguir-les.
Me resulta còmic com la pedra angular de la nostra societat que promulga la igualtat entre la gent i que suposadament cedeix la sobirania i la capacitat de decidir en les mans del poble, atorgue immunitat al Borbó per a fer el que li vinga en gana i a més siga designat cap de l’estat. Què bonic és dir: “feu el que vulgau però a principi de mes vull cobrar”.
També un fet a destacar és la igualtat entre la gent que la forma (la promulgada pluralitat del poble), per això una de les primeres coses que fa és sotmetre les diferents llengües/cultures existents a la cultura/llengua castellana, centralitzant el poder i alienant la resta de nacions de l’estat a un segon graó. Què dir també del dret que tenim tots i totes a una vivenda digna i adequada, encara que tinga 30m2; el dret a expressar lliurement el pensament, sempre i quan no decidisques expressar-te cremant fotos de la família Borbó; tenim dret a negociar col·lectivament pels drets dels treballadors, però ves amb compte amb l’empresari no t’envie a la tant visitada últimament cua de l’atur; els designats pel poble (el govern) vetllaran per la seguretat dels drets econòmics del poble, clar està desviant fons per al seu ús particular; així podríem estar hores i hores comentant els articles que la formen, però crec que no és la fi d’aquest text ja que podria fer-se tant extens com la pròpia constitució.
Se guanyaren llibertats front al règim anterior, encara que tot no es tan bonic com ens ho volen fer creure, el meu pare em conta que les portes al règim franquista sempre estaven obertes. Deixeu-les ara i veureu el que trobeu quan torneu. Però per a mi cap persona deuria dirigir la vida d’un altre, si no que tot allò que determine l’estil de vida i les llibertats d’un grup de gent hauria de ser tractat i decidit per un consens d’aquestos. En el moment que aquesta constitució no designa o representa la voluntat de tots aquells a qui afecta per a mi no deixa de ser un regim opressor, encara que fora ratificada per la majoria del poble, crec que un 87 % de la gent, aquesta mateixa gent que va decidir entrar a un grup com l’OTAN, o que dóna un poder absolut (majoria absoluta) a un grup polític com el PP de la guerra d’Irak, o al PSOE dels GAL.
Ah, si deia que en el moment que un text tant influent en el nostre sistema de vida no representa a la voluntat de tots nosaltres per a mi no té la validesa o potestat suficient per a ser tant decisiva en el nostre esdevenir. Acabe ja i vos deixe que aneu a prendre una cervesseta. Per a mi el dia de la constitució no és més que un dia que no he d’anar a treballar (damunt aquest any es dissabte) i per a vosaltres? M’agradaria que donareu la vostra opinió.
I parlant de treballar, dic jo: per què hem de treballar per a que un altre es faça ric? Per a pagar hipoteques i demés paranys que ens posa aquesta societat de llibertat per a que no sortim d’ella? Però açò ja són altres qüestions que podem tractar més endavant si voleu.
Sabeu que vos dic, que de tot allò que passà l’any 1978 me quede amb l’estrena del “Show de los teleñecos”.
(Col·laboració de Vicent)
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
A causa de la visió que se li ha donat sempre, des de l’independentisme clàssic a aquesta diada, creguem necessari fer una crítica a tot allò que pot arribar a representar el 9 d’Octubre.
Veiem aberrant i inconcebible la mera existència de regnes, reis, noblesa, aristocràcia i classes socials, ja que obstaculitzen el que més estimem, la llibertat. El corrent antimonàrquic hui en dia està molt estès, l’actual monarquia ens imposa una espanyolitat que no reconeixem com a pròpia. L’hem arribat a comparar amb el regnat totalitari de Felip V. I nosaltres diem: Per què no mirar més enrere? Considerem incoherent i hipòcrita que es desvie la mirada quan es tracta de cercar les arrels del País Valencià. Per què no es pot fer judici del rei Jaume I? Què ens impedeix en aquest cas fer crítica del tiranisme que tant odiem?
Sí companyes i companys, un 9 d’Octubre com aquest, el gran Jaume I va arribar des de terres catalanes i aragoneses amb tot el seu exèrcit per acabar amb tot allò que es creuara en el seu camí, per tal d’arribar a conquerir aquestes terres i convertir-les en el seu feu privat. Com tot noble rei que es digne, va matar, esclavitzar i torturar a la població, acabant física i culturalment amb musulmans i jueus sense cap tipus d’escrúpols.
El Col·lectiu Llibertari l’Ullal pensem que el naixement i evolució del País Valencià va estar i està en mans del poble, de la influència de diverses cultures, i on el rei Jaume I es limitava a alienar al poble, un poble que anava creant i desenvolupant una cultura, la seua cultura, la que tenim ara nosaltres. No defensem la nostra cultura per damunt de cap altra, ni molt menys pensem que siga la millor, però el que no anem a deixar és que ens l’arrabassen, que l’assassinen.
Creiem en la capacitat del poble per a dirigir les seues vides, però per a crear un poble lliure, per a alliberar un poble, fan falta individus lliures, i això no serà possible mentre les nostres consciències encara interpreten a figures tiràniques com Jaume I com a creadors d’un país que no va fer més que sotmetre, subjugar i parasitar.
Ens presentem al poble valencià com una alternativa de caire llibertari, un col·lectiu anarquista que el formem individualitats de diversos indrets del País Valencià. Obert i assembleari, on l’opressió nacional que sofreix el nostre poble és un aspecte fonamental.
Arxivat sota: General | Deixa un Comentari »
