Estimats companys:
Alguna vegada heu pensat quin fet destacaríeu de l’any que vareu nàixer? Doncs jo sí.
Primer que tot me presentaré, me diuen Vicent (“Hola Vicent!”, supose que direu, com si estiguérem a una reunió de suport), bé tornem al tema que jo sovint me’n vaig per les rames. Com anava dient vaig nàixer l’any 1978, podríem destacar moltes coses, però la que anem a tractar és la tan nomenada, però jo diria que desconeguda en molta mesura “Constitución Española” (no ho escric en valencià (açò és un altre tema) per que tant dóna en quina llengua cooficial ho diga), dic desconeguda per que segons la televisió gairebé un vuitanta per cent de la població desconeix gran part del contingut. Ens marca els drets i obligacions fonamentals en els quals es regeix el nostre present polític i tal volta (supose que la majoria de vosaltres no ho voldreu) el nostre futur com a societat.
Posar-me a donar dades concretes sobre la creació o començar a veure articles crec que seria posar molta palla. Si teniu molt d’interès podeu dirigir-se a una biblioteca i consultar el que vulgueu, i si teniu Internet no heu de fer més que escriure al buscador “constitució” i trobareu totes aquelles dades que vulgau conéixer, així que breument (almenys això intentaré) parlaré un poc d’ella.
Per tant vaig a contar-vos com veig jo l’olla en la qual es va coure aquesta Carta Magna. Per allà els anys setanta una persona molt espavilada (¿porqué no te…?), manipulà un dictador en els últims anys de vida per assegurar-se un futur tant per a ell com per a la seua prolífica descendència, sense importa-li el benestar del poble. Una vegada estigué tot baix el seu control, amb una jugada d’escacs digna de Capablanca, cedí la responsabilitat i la suposada llibertat de redactar la llei de lleis a un grup de persones pertanyents a uns determinats grups polítics que ni de prop representaven a tot aquell poble que després es veuria sotmès a seguir-les.
Me resulta còmic com la pedra angular de la nostra societat que promulga la igualtat entre la gent i que suposadament cedeix la sobirania i la capacitat de decidir en les mans del poble, atorgue immunitat al Borbó per a fer el que li vinga en gana i a més siga designat cap de l’estat. Què bonic és dir: “feu el que vulgau però a principi de mes vull cobrar”.
També un fet a destacar és la igualtat entre la gent que la forma (la promulgada pluralitat del poble), per això una de les primeres coses que fa és sotmetre les diferents llengües/cultures existents a la cultura/llengua castellana, centralitzant el poder i alienant la resta de nacions de l’estat a un segon graó. Què dir també del dret que tenim tots i totes a una vivenda digna i adequada, encara que tinga 30m2; el dret a expressar lliurement el pensament, sempre i quan no decidisques expressar-te cremant fotos de la família Borbó; tenim dret a negociar col·lectivament pels drets dels treballadors, però ves amb compte amb l’empresari no t’envie a la tant visitada últimament cua de l’atur; els designats pel poble (el govern) vetllaran per la seguretat dels drets econòmics del poble, clar està desviant fons per al seu ús particular; així podríem estar hores i hores comentant els articles que la formen, però crec que no és la fi d’aquest text ja que podria fer-se tant extens com la pròpia constitució.
Se guanyaren llibertats front al règim anterior, encara que tot no es tan bonic com ens ho volen fer creure, el meu pare em conta que les portes al règim franquista sempre estaven obertes. Deixeu-les ara i veureu el que trobeu quan torneu. Però per a mi cap persona deuria dirigir la vida d’un altre, si no que tot allò que determine l’estil de vida i les llibertats d’un grup de gent hauria de ser tractat i decidit per un consens d’aquestos. En el moment que aquesta constitució no designa o representa la voluntat de tots aquells a qui afecta per a mi no deixa de ser un regim opressor, encara que fora ratificada per la majoria del poble, crec que un 87 % de la gent, aquesta mateixa gent que va decidir entrar a un grup com l’OTAN, o que dóna un poder absolut (majoria absoluta) a un grup polític com el PP de la guerra d’Irak, o al PSOE dels GAL.
Ah, si deia que en el moment que un text tant influent en el nostre sistema de vida no representa a la voluntat de tots nosaltres per a mi no té la validesa o potestat suficient per a ser tant decisiva en el nostre esdevenir. Acabe ja i vos deixe que aneu a prendre una cervesseta. Per a mi el dia de la constitució no és més que un dia que no he d’anar a treballar (damunt aquest any es dissabte) i per a vosaltres? M’agradaria que donareu la vostra opinió.
I parlant de treballar, dic jo: per què hem de treballar per a que un altre es faça ric? Per a pagar hipoteques i demés paranys que ens posa aquesta societat de llibertat per a que no sortim d’ella? Però açò ja són altres qüestions que podem tractar més endavant si voleu.
Sabeu que vos dic, que de tot allò que passà l’any 1978 me quede amb l’estrena del “Show de los teleñecos”.
(Col·laboració de Vicent)
Arxivat sota: General
